Serveis Pericials

Procediment controlat mitjançant el qual es verifica la integritat i el maneig adequat de l’evidència o de la prova, des de la seva localització fins a la seva valoració pel perit, evitant així alteracions, substitucions, contaminacions o destruccions.

La cadena de custòdia ha d’assegurar que l’evidència presentada al tribunal és la mateixa que la recollida a l’escena.

La cadena de custòdia implica: l’extracció adequada de la prova, la preservació, individualització, transport apropiat i lliurament controlat.

Aplicació de tècniques científiques i analítiques especialitzades a infraestructura tecnològica que permeten identificar, preservar, analitzar i presentar dades que siguin vàlides dins d’un procés legal.

L’aplicació d’aquestes tècniques requereix una especialització i coneixements avançats en matèria d’informàtica i sistemes per poder detectar dins de qualsevol dispositiu electrònic què ha succeït, i abasta des del coneixement del programari al del maquinari, xarxes, seguretat, hacking, cracking, recuperació d’informació…

L’anàlisi forense de sistemes informàtics permet reconstruir l’objecte informàtic, examinar dades residuals, autenticar dades i explicar les característiques i tècniques de l’ús aplicat a les dades i béns informàtics, detectant pistes sobre atacs informàtics, robatori d’informació, converses o pistes de correus electrònics, xats…

Aplicació de tècniques científiques i analítiques a dispositius mòbils com telèfons mòbils o smartphones. L’ús personal i continuat dels dispositius mòbils els converteixen en eines habituals dins de qualsevol delicte i una prova bàsica des del punt de vista pericial.

Historial de trucades, missatges de text, correus electrònics, fotografies digitals, vídeos, entrades de calendari, contrasenyes o fins i tot la ubicació personal al llarg del temps són només alguns exemples de l’objecte d’un perit informàtic.

El frau informàtic és induir un altre a fer o a restringir-se de fer alguna cosa, obtenint així el criminal un benefici de manera no adequada. Algunes formes de frau informàtic:

• Alterar l’ingrés de dades de manera il·legal. Això requereix que el criminal tingui un alt nivell de tècnica i per això és comú en empleats d’una empresa que coneixen bé les xarxes d’informació de la mateixa i hi poden accedir per alterar dades com generar informació falsa que els beneficiï, crear instruccions i processos no autoritzats o danyar els sistemes.
• Alterar, destruir, suprimir o robar dades, un esdeveniment que pot ser difícil de detectar.
• Alterar o esborrar arxius.
• Alterar o fer mal ús de sistemes o programari, alterar o reescriure codis amb propòsits fraudulents. Aquests esdeveniments requereixen un alt nivell de coneixement.

Altres formes de frau informàtic inclouen la utilització de sistemes d’ordinadors per robar bancs, fer extorsions o robar informació classificada.

Accés sense autorització al compte de correu electrònic així com als sistemes informàtics, vulnerant la seguretat de dades o programes. La intrusió pot fer-se amb la finalitat de danyar, deteriorar, alterar o fer inaccessibles dades o programes informàtics aliens, o bé amb la finalitat de descobrir i revelar secrets.

Fer-se passar per una altra persona per cometre actes delictius o per perjudicar tercers a través de difamacions o injúries. És molt freqüent trobar aquest tipus de delictes a les xarxes socials, on la creació de perfils falsos per a l’apropiació de dades personals així com els insults o difamacions són el pa de cada dia.

Sortida no controlada d’informació cap a persones no autoritzades de manera intencional o no. D’aquesta manera es posa informació confidencial personal, jurídica o empresarial en mans d’un tercer.

Recuperació de dades i còpia a un altre dispositiu en casos de fallades de sistemes operatius, fallades de disc o una eliminació o esborrat d’aquestes —intencionat o no—.

A través de diversos mecanismes podem detectar l’adreça IP, el número que identifica la interfície d’un ordinador, dins de la xarxa d’Internet. El rastreig d’adreces IP és habitual per detectar estafadors, delinqüents, hackers o simplement veure qui hi ha darrere d’amenaces o extorsions.

Mitjançant el rastreig de l’adreça IP s’identifica els responsables de correus electrònics o amenaces per sistemes informàtics. En general, els anònims solen estar relacionats amb afers delictius, amenaces o pornografia infantil, però també poden ser portadors de virus que danyin tota una estructura corporativa.

Ciberbullying: assetjament o maltractament escolar mitjançant sistemes informàtics (dispositius mòbils o de sobretaula amb accés a Internet). La rapidesa de la difusió i l’increïble nombre de persones que poden accedir a l’assumpte del maltractament el converteixen en un acte menyspreable. En la majoria dels casos els menors són els responsables i objecte d’aquests abusos.

Grooming: conjunt d’accions intencionades per part d’adults per infligir un dany emocional als infants i obtenir així la seva confiança, amb la finalitat d’abús sexual. A través d’enganys de diversa índole es guanyen la confiança dels infants, als quals posteriorment fan xantatge per obtenir favors sexuals.